La malaltia celíaca
La malaltia celíaca és una malaltia autoimmune que es caracteritza per una inflamació crònica de la part propera de l'intestí prim o jejú, causada per l'exposició a la gliadina, una proteïna vegetal d'alguns cereals en la dieta. La gliadina és un dels components del gluten (proteïna present en el blat, l'ordi, el sègol, el triticale, el kamut, l'espelta i possiblement la civada -per qüestions de contaminació croada-). En ser exposada a la gliadina, l'enzim transglutaminasa tissular modifica la proteïna i el sistema immune de l'individu fa una reacció creuada en contra de l'intestí prim, causant una reacció inflamatòria que causa atròfia de les vellositats que recobreixen l'intestí i interferències en l'absorció de nutrients.
En condicions normals tot aliment ingerit ha de passar per un procés de digestió que el degradi en partícules més petites perquè aquestes puguin ser després absorbides. Aquesta absorció d'aliments té lloc a l'intestí prim i perquè això sigui possible és necessària l'existència de vellositats que, al seu torn, podríem comparar amb arrels microscòpiques que pengen a l'interior de l'intestí. El seu paper en l'absorció és similar a la que realitzen les arrels dels arbres sent la longitud d'aquestes essencial perquè aquesta absorció es produeixi en major o menor grau. Quan la longitud de la vellositat s'escurça, l'absorció es redueix i la nutrició de la persona queda compromesa.
És un trastorn que apareix en persones genèticament predisposades, de totes les edats a partir de la infància. Els símptomes inclouen diarrea crònica, retard del creixement i / o del desenvolupament infantil, fatiga, erupcions a la pell, pèrdua de pes, canvis en el caràcter, vòmits i ventre inflat, encara que aquests símptomes poden estar absents i apareixen de tant en tant, aquests símptomes poden aparèixer en qualsevol de gairebé tots els òrgans i sistemes del cos.
S'estima que la malaltia afecta 1% de la població de llengües indo-europees, encara que es pensa que és una malaltia considerablement sub-diagnosticada. Com a resultat d'exàmens precoços, s'està observant un nombre creixent de diagnosticats asimptomàtics. L'únic tractament eficaç és el canvi a una dieta per vida lliure de gluten i permetre la regeneració de les vellositats intestinals.